ÈTICA. CORTESIA PARLAMENTÀRIA. QUALITAT DEMOCRÀTICA 1

Era Fernado Sabater qui explicava i proposava un exercici- test per tal de valorar el criteri ètic dels seus lectors. Explicava bé, no com jo, el següent: Era una vegada una dona casada amb un viatjant que la tenia molt, molt abandonada. Ella, espitada, es va buscar un amant. Un dia, una nit estant junts els amants, el marit va trucar avisant que arribava i que necessitava que la dona l’anés a rebre. El lloc, era perillós, el barri de fer por. La dona demana al seu amant que l’acompanyes, ell si va negar.

Acompanyar-te a buscar al teu marit?
La dona va anar-hi sola, el perill era real va ser atacada i assassinada.

La pregunta és, qui és el culpable?? L’home per tenir-la abandonada? L’amant per no acompanyar-la? La dona per enganyar al marit?.......... Qui?

La resposta es substancial. Sembla que hi ha qui diu que la dona, altre que l’amant i molts que el marit... ... Un error ètic greu deia Sabater. El culpable és l‘assassí. Lo altre és circumstancial. Pretendre el contrari és manipular.

Em va semblar una gran lliçó. Quan surt un no, al Parlament els responsables del no són els que han votat No. Directament. I els altres? Doncs cada un ho és dels seus actes.

Si un fa una maniobra per provocar un, no ? És responsable de la maniobra. Si un fa tard? És responsable de manca de diligencia, no d’altra cosa; cadascú lo d’ell.

Estos dies m’han fet, s’han reflexions en torn al prestigi del Parlament. Utilitzar-lo a conveniència l’acaba desprestigiant. És cert. Cert també, que el respecte institucional comença amb les regles més bàsiques, entre elles la puntualitat. La cortesia parlamentària era i és, un element de prestigi, perquè es basa en el respecte al contrari, als resultats i a les formes.

Al Parlament, a les comissions els portaveus sabem que pràctiques com posposar un punt o molts punts de l’ordre del dia perquè el diputat que ho porta no pot arribar a hora , és prou habitual. Posposar una interpel•lació perquè el conseller té problemes d'agenda també.. Fins i tot s’ha arribat a absentar-se un diputat d’un grup per compensar el retard d'un oponent. Cortesia parlamentària, fair play, respecte al prestigi de la institució.

El que no és habitual, és preveure una votació a les 11 i fer una maniobra per acabar votant a les 10 i esquaix. Per què parlo de maniobra i d’ètica? Resulta, que un accident, provoca un retard d’un hora. Com és que no afecta a tots per igual? Aquesta pregunta, que em volen tirar en cara, conté la resposta.

Preguntant t’assabentes que a cinc grups se’ls avisa que siguin molt puntuals i a un se’l deixa pensar que la votació serà a les 11. Què es produeix?? Que uns matinen més o es queden a Barna i els altres surten a l’hora habitual; confiant amb l’horari previst i amb la cortesia Parlamentària. Per cert, tot i l’accident, tot i el retard, la votació ens, em va agafar a l’entrada del Parlament, havia sortit amb molt de temps.

Responsables de fer tard? Sí!!! Però no d’altra cosa. Els responsables de la conxorxa són tots el que hi van participar. Es va voler i es va aconseguir manipular una majoria amb una maniobra. Els que deien que volien un sí, es van aliar amb els que necessitaven un no. Qui va guanyar? Va perdre el Parlament. Tots.

Que passa ara amb la cortesia Parlamentària; afectarà a les comissions? Què passarà el dia que diputats del govern o altre grup no pugin arribar a hora, perquè estan a un embús? Cosa habitual per cert. Posposarem o accelerarem, per tal d’aconseguir una petita victòria?? Jo com portaveu de CIU tinc la meva particular resposta. Per cortesia parlamentària, per respecte a la institució, per ètica elemental, posposarem al votació si m’ho demanen, en cap cas intentaré avançar-la. No utilitzaré la frase d’ICETA: A qui matina Déu l’ajuda, més bé pensaré no utilitzis el nom de Déu ni el reglament en va.

Quan em pregunten per què ets de CIU? Aquí teniu la resposta: Entre altres coses, per coses com esta.