INNOCENTADA.

Acabo el parèntesis de Nadal, a mig dia ple a l’ajuntament, Xavi Pallarès em comenta que també té Ple a Arnes; a l’Ampolla aprovem els pressupostos i una moció sol·licitant la gratuïtat de la AP 7 entre Ulldecona i l’Ametlla mentre durin les obres de l’autovia de l’interior. Dono una volta per l’ebresfera, Manel Zaera té un interessant post en torn a l’aigua i La Marfanta un divertit article en torn a l’esglèsia del Roser i els Innocents. Visito als amics, Toni Vives, Carme Laura, Robert Bellaubí,Roger Pons, Xavier Tomas,Poliblocs ...... i no sé on, em retrobo amb el conegut “carca” Joan Ferran, diputat del PSC. Recupero un bossinet de l’escrit que li va dedicar Carlos Herrera , un articulista gens sospitós de ser nacionalista espanyol. “Anda que no: españolista convicto y confeso” .

Diu Herrera, parlant del PSC: “Puede censurarse el giro hacia el nacionalismo que alguno de sus miembros ha realizado durante los ultimos años- ahí tienen a Maragall-,pero, hoy por hoy, la presencia de Montilla- y de algunos Ferranes más- es el unico cierto freno institucional a la espuma absurda en la que se ha instalado el llamado “soberanismo catalan”.

Vull reproduir-ho avui dia dels innocents, perquè em fa menys mal i perquè no deixa de ser una innocentada el fet que el fre institucional al soberanisme - “anda que no”- sigui la Presidència de la Generalitat- Un error estratègic molt greu, més greu que qualsevol altre, el problema és que aquest error el pagarem tots.

Parlant de cultura de pactes: Qui diferencia entre pacte d’investidura? De legislatura? Vots d’investidura sense pacte i amb majoria absoluta? Pacte de Govern amb Presidència inclosa?. Avui podem esperar cert rigor al parlar de pactes? ... Avui són els innocents.