Els crida l'atenció el títol d'un article de Jordi Juan a la Vanguardia, jo l'adopto com a encapçalament d'aquest post. Comentem la situació a Catalunya. Estan preocupats, no entenen el conformisme, el silenci. Em diuen: Sóm molt crítics amb Chavez, un dictador il·luminat i perillós que controla els mitjans de comunicació, que ataca la llibertat de premsa. Però trobem més veus critiques allí que aquí .
Es queixen de la pèrdua de prestigi de Catalunya com a país, com a marca, com a referent, com a cultura. Viuen com un mal son, el col·lapse de l'aeroport, les apagades, la crisi de rodalies. Però consideren un desastre irreparable el silenci,el conformisme. Hi ha més vitalitat intel·lectual, més llibertat entre els intel·lectuals de centreamèrica que aquí. Fiquen un exemple: TV3, després que Zapatero reclamés la responsabilitat, repetia cada dos minuts la consigna que el traçat era cosa de tots els partits. El més cridaner, diuen; és que el mateix comentarista explica les subcontractes, la manca de gestió etc. Com es pot tolerar tanta manca d'esperit crític, tanta connivència amb un poder, tan lesiu? La desil·lusió, el desengany els fa reaccionar amb ràbia. Els molesta la consigna generalitzada de culpar la política i els polítics. Misèria moral, diuen, covardia intel·lectual, connivència amb el poder. El problema no són els polítics, el problema és la consciència col·lectiva, la capacitat de reacció del país no nomes dels polítics, el problema és el mal govern, la complicitat i conformisme de molts.
Creiem pertànyer a un país amb una forta vitalitat intel·lectual, amb un fort component ètic i ens trobem amb TV3, la premsa afí i no afí i ens fan moralment molt mal. Els miro, recordo que viuen a Veneçuela i entenc; entenc com els hi trenca l'orgull de catalans l'actual situació, de la seva tant petita i propera per llunyana pàtria . A Veneçuela hi ha menys llibertat, però més homes lliures.
Els seus comentaris hem fereixen.
L'article de Jordi Juan m'ajuda, no tota la premsa els dic, no tots els diaris, no tots els intel·lectuals. Mira, em diuen, hem vist l'ambient, el conformisme és generalitzat i si ara a les eleccions voteu, votem, voten “la Magdalena” llavors que se us parin els trens, que es col·lapsi l'aeroport, que es fiqui en perill la Sagrada Família. No votes Magdalena?? Doncs que et bombi'm, no et queixis, com al tercer món. M'ho diuen, ens ho venen a dir uns amics republicans i catalans de.... Veneçuela. Tenen raó i m'entristeixo.
1 comentari:
desprès de tants anys de convergencia al govern, es deia que feia falta un canvi, i ara ja el tenim. Ara que el país està sota mínims (volu dir que podem tocar més baix...) tindriem que reflexionar si valia la pena el canvi, o realment ha sigut un canvi penós.
Publica un comentari a l'entrada