La vella Espanya, de “charanga i pandereta” ha mort, avui Espanya s’ha modernitzat, s’ha incorporat a l’Europa del benestar. Hem de reconèixer que en molts aspectes l’èxit ha superat les expectatives. Les forces polítiques catalanes podem reivindicar part d’aquest èxit, el catalanisme, més. No podem oblidar però, que velles inèrcies, trets genètics del fet espanyol persisteixen a tota la pell de brau.
L’anticatalanisme, o lo que és el mateix, l’afirmació d’un nacionalisme espanyol que s’auto reivindica front la perifèria, contra la diversitat cultural i nacional: És la seva historia. Els Fra Bartolome de la Casas són minoria, són excepció.
Al temps, l’inercia d’una Espanya maldestra, es fa patent. L’Espanya de la subvenció, la dels drets sense deures, la del “subsidio del paro” i la picardia, la del “Vuelva usted mañana”,la del nyap a domicili, la del Pepe Gotera i Otilio; treu les urpes sempre que li deixen. La manca de responsabilitat, la prevalença de la cultura del mínim esforç, l’igualitarisme per baix, els mals resultats de l’ensenyament, el “ todo el “mundo e gûeno”, la del progre auto satisfet ha “substituït a l’Espanya Cañí, amb notables resultats.
No, no tenia raó el diputat d’ERC que va titllar a Magdalena Álvarez de senyoret andalús, és un altra tradició també mediocre i filla del mateix cultiu i cultura. El nyap de l ‘AVE ho demostra, no és un problema de traçat. El traçat és difícil, menys però que el canal de Panamà o l'Eurotúnel. La gestió però és un desastre, producte de preses polítiques, d'impunitats ideològiques, i d’un poder socialista al que no se li pon mai el sol, ni se li acaba el sòl. El sectarisme, l’augment de funcionaris, el confondre necessitats tècniques amb polítiques, l'amiguisme, la manca de transparència, la sensació d' impunitat donen Carmel i AVE. Donen Montilla + Álvarez.
La Catalunya de la feina ben feta (Els catalans de les pedres treuen pans) s’ha rendit al nou estil del L’Estat benefactor, de la marea socialista i d’esquerres, de la subvenció a canvi de vot d’obediència i silenci. La “Espanya Cañí” troba aliats amb la “Catalunya Cuní”. Bon dia Catalunya són les 8: Tots els polítics són iguals, totes les Espanyes són la mateixa, els ministres socialistes, les forces d’esquerra mai són responsables. L’impunitat com bandera, la desqualificació dels polítics com refugi.
Vella cultura, d’un país amb massa dictadures i més imperis interiors i ideològics que reals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada