LA VENTA DE FUM.

Si algún polític s’ha especialitzat, ha estat Joan Sabaté, ningú discuteix la seva habilitat en vendre fum.

Cansat d'una espera que se li feia eterna, Joan va embarcar-se en una aventura política que el va portar a l'alcaldia a base de fum. Pacte “progressista amb PP”, parc temàtic, grans promeses i pocs projectes. Els pocs projectes concretats han estat els iniciats per la Generalitat dels denotats governs de J. Pujol. Demostrat .

Ara ho fa des de l’oposició, torna a vendre fum, aquesta vegada fum de debò, fum físic i metafísic.

Llença una idea sense comptar amb els instruments de govern que estan en mans dels seus; no compta ni amb l'IDECE, no intenta el consens amb el Consell Econòmic i Social, no compta amb els seus companys d’Entesa.

Si no compta amb els seus, menys amb els altres:

Ni pensa amb l’Ajuntament, ni compta amb les entitats de la seva ciutat, ni amb els altres pobles .

S’oblida dels antecedents, del rebuigs que ells va liderar en torn a projectes energètics, ni més ni menys, ni millors ni pitjors que el que ara vol avalar.

Tot un estil, tota una demostració: Així van anar les coses, així anaven. És la demostració de com i perquè no sortia res: Perquè res, podia sortir bé amb aquest estil i aquestes formes. Les coses, els projectes, fins i tot el bons, sobretot els molt bons (que no és el cas) requereixen intel·ligència en el plantejament, complicitat social, sensibilitat cívica, respecte institucional.

Fum, fum de xemeneia, fum físic i metafísic que emboira i emboirava tot el territori.

Ridícul polític sense retorn. El pitjor que pot fer un ex- és fer el ridícul. Encara pitjor, pretendre que altres facin el ridícul per ell.

Arribarà un moment que no li permetran ni els seus (Els d’aquí). Que tardin, que retardin el moment, ja ens va bé...