HA NASCUT UNA LLEGENDA

De quin material viuen les llegendes? Com creixen i es fan grans? És una pregunta que ens hem fet tan Paco Morales com nosaltres ja en el moment d’imaginar-nos “lo Faro del Tio Nel·lo” del que ell es l’autor. Les llegendes estan fetes de l’ànima dels pobles d’un trosset de realitat i una miqueta de somni, d’un rampell de memòria i un bocí d’oblit. Per damunt de tot, les llegendes estan fetes d’una realitat, d’un material indeformable i indestructible; estan fetes de sentiment, de “carinyo” pels records, d’estima per la gent, de nostàlgia del passat, d’esperança pel devenir, d’amor per la terra, de gelosia per la mar. De l’olor de l’arrossar, del riu i de les pesqueres: Aquesta és una llegenda viva i veritable perquè així l’han viscut els nostres cors.

La reproduïm tal com ens ha arribat:

Hola Sancho. T’envio el nou mite de l’Ampolla.
Poc a poc l’aniré polint. Encara que crec que ja es pot utilitzar. Hi hauran segur faltes d’ortografia. Salut. Paco Morales.

EL FAR DEL TIO NELO

La llegenda que ens ocupa passà any 1937.

En la boira del record se m’apareix vagament aquest fet inèdit que ocorregué en plena guerra civil quant, per diverses i desfavorables circumstàncies, el far de Buda es quedà sense llum i amb tot el que això comportava.

Conscient del perill que corrien els mariners, tot el poble pescador de l’Ampolla es mobilitzà i sense pensar-ho dues vegades es posà a construir un nou far per poder guiar de nou als navegants

Molt poc tems, grans penúries, colossals sofriments i tot el sacrifici que calia i la torre ja estava enllestida.

Nomes feia falta la llum, un altre problema urgent i importantíssim que no semblava de fàcil solució, tenint en compte que tots els mitjans de que disposaven en un principi s’havien finalment exhaurit.

Desprès de molt deliberà tot el poble en ple acordà que el millor seria apropar una barca motora i amb la electricitat que generava fer-li arribar el llum a la torre i convertir-la definitivament en far.

I així va ser , la motora preparada i el “tio Nel·lo” per voluntat pròpia i sense perdre un segon pujà a dalt la torre i es mantingué tota la nit aguantant ben enlaire el trinquet de la motora amb la seva bombeta il·luminadora. El poble a sota, el guardà tota la nit donant-li ànims i cantant cançons dedicades a aquesta gesta improvisada.

Al dia següent van fixar el trinquet i així el mantingueren durant molt de tems, assegurant-se de que a la mar res passes.

De les vides anònimes que salvaren res se’n sap, dons el far evità que no hagués cap nàufrag.

Com a memòria ens ha quedat el que avui coneixem com el far del tio Nelo i que en realitat es el far de tot el poble de l’Ampolla, que continuarà il·luminant per sempre mes aquesta rotonda que dona la benvinguda universal als vianants i als visitants.


PACO MORALES