EL DEBAT DE POLÍTICA GENERAL.

Tinc al President Montilla davant el ulls, al faristol. S’esmerça, amb una penosa sensació d’esforç inútil, per donar forma a la seva replica parlamentària. Un paper amb una consigna, un altre amb un paràgraf, ell sense cap idea... Fa un exercici de tallar i copiar; amb la pretensió d’adormir no ja la cambra, d’anestesiar la gent del país. La proposta de Montilla pretén apaivagar els problemes, callar la gent. En cap cas pretén solucionar els problemes. “El soroll no fa bé” , ens diu el president. Els ex - agitadors són al govern i no els hi convé l’agitació. La desqualificació a l’emprenyo de la gent esta implícita, sembla que no s’ha apagat la llum, sembla que ni l’aeroport ni rodalies tinguin problemes. Sobren metges, els hospitals són perfectes fins i tot els que s’incendien, les llistes d’espera són una percepció “dretana” de la realitat.

En un moment el President apel·la a la societat civil, a l’esforç de la gent. I l’entenc , se li entén tot. És cert, malgrat tot, malgrat Govern i President, el País funciona, i se'n surt, mal que bé. El cas de la Vall d’Hebron, és paradigmàtic, l’incendi no té conseqüències més greus, gràcies a la responsabilitat, professionalitat de metges, infermeres i personal de l’Hospital; són ells qui garanteixen els mínims del servei. Són els que van fer vaga i no el Govern.

És la paciència, la resposta ordenada dels ciutadans qui minimitzen les conseqüències. No el Govern. I la fortalesa del sistema sanitari, del model. No el Govern. Un model capaç d’absorbir el creixement sobtat de la població i la ineficàcia del Govern. Un model prou fort perquè quan la manca de metges, l’espera diagnostica a la primària, no troba resposta en els plans del Govern, la població la troba en el mutualisme o en l’alternativa mixta. És la responsabilitat, l’ordre, la paciència de la població, qui dóna alternativa al fracàs de rodalies , al caos de l’aeroport, a l’apagada a Barna. És la indignació més que raonablement expressada per la població i la societat civil qui fa avançar les negociacions en torn al finançament i les infraestructures. No el Govern.

És la resposta de la societat civil i la qualitat de l’herència de Jordi Pujol qui garantirà el funcionament del País. No aquest Govern. En aquest panorama, el president Montilla apel·la a la societat civil i a la població per reclamar-li silenci. “El soroll no fa bé” Silenci sense projecte ni ambició. El president, ens proposa una renúncia a la política, una gestió de mínims, “total el país igual funciona”. Un panorama a l’italiana, que possibilita la permanència al Govern del desordre polític, un panorama a l’italiana que els garantiria, a través dels pactes un confortable panorama d’instal·lats.

No, el problema no és el català emprenyat. No és el problema.... és la resposta, forma part de la resposta. La societat civil, la població de Catalunya és una societat responsablement emprenyada. Un molt important actiu de l’ambició nacional, a la qual el President a tractat de callar i anestesiar. Un president que vol que les seves limitacions, que en són moltes; les assumeixi, el país, la societat, la població i l’oposició com a pròpies. No. no és l’emprenyo responsable de la població el problema ; ho és la mediocritat del President , la ineficàcia d’un Govern que s’amaga dels problemes.

Ho ha dit Artur Mas, les preocupacions del català emprenyat però responsable , els problemes del català responsable és mereixen un govern que arrisqui i doni resposta al seu neguit, com avui les ha donat l’Artur en nom de CIU.

“El soroll no fa bé” , es cert President però el “soroll que no fa bé” no és la veu , ni la queixa de la societat civil, el “soroll que no fa bé” es el de les rodalies que no funcionen , el de l’apagada, el de les llistes d’espera, el de d’insuficiència de les pensions . El pitjor soroll és el silenci d’un president, front el xiscle permanent de la ineficàcia i absència del seu Govern .