Una nació; sobren, haurien de sobrar les paraules. Un horitzó de llibertat. No m’atreveixo a dir més, ni cal.
El desencís d'aquets últims temps té a veure amb les infraestructures i amb la llum. La llum. L'amor propi, el que esperem tots plegats de nosaltres mateixos i dels nostres representants . La llum.
Puc entendre el raonament dels que van configurar el Tripartit o l’Entesa. No puc entendre que quan ve la Ministra Alvarez o quan va a Madrid, no mantinguin l’autoestima del que representen. No s’entén la divisió dels que configuren la força parlamentària del Govern català.
Què m’expliquen? Què ens diuen? Com es menja que el PSC li tapi les vergonyes al PSOE? Que presentin esmenes al Nou Estatut? Que avalin pressupostos contra el Govern de Catalunya .
Com poden governar junts aquí per representar diferent allà. Les bases, la pasta, l’essència del Govern d’aquí és diferents al vot, a l’actitud d’allà?.
Un error d’aquesta naturalesa afecta a l’autoestima, a l'amor propi; als somnis de llibertat. Vet aquí una reflexió en torn a la llum que ens afecta a tots; necessitem llum, llums.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada