10 d’agost 2007

MAL CRÒNIC.

A través de Fil Directe ens arriben un parell de preguntes i aportacions, coincideixen en comentar les imatges de Nunca Mais, valoren el dany que va representar el Prestige per Galícia. La pregunta que ens fan és si creiem que és comparable?.

No, no és comparable, el dany del Prestige és més punyent però menys perdurable, el Prestige va ser un accident.

Estem convençuts que el dany que produeix la situació a/de Catalunya és crònic, afecta a la pròpia concepció de la societat civil i la imatge del propi país. Hem passat de ser un país paradigma del lideratge i la modernitat a tenir una imatge tercermundista. El catalanisme polític i social, tardarà molts anys a refer-se. No, no és comparable és molt pitjor el govern Montilla.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Sincerament, crec que el nivell de catastrofisme i d'exageració és important, al meu parer. No us diré, no us negaré, que tampoc en l'època de CiU tot no era dolent, i que políticament es van explotar situacions difícils per desgastar el govern. No us ho negaré perquè és evident, tinguessin o no raó els partits de l'oposició aleshores.

En aquest cas la situació que vivim és caòtica però, també cal relativitzar el caos. Perquè primer, sembla que Catalunya és Barcelona i que tot s'acaba aquí. Segon, perquè els mals de Renfe, de les autopistes i del Prat, el mal de les inversions, fa anys i panys que existeix. No l'ha portat el tripartit.

Per exemple. Jo he viscut uns quants anys a Cerdanyola. He treballat 8 anys a l'àrea metropolitana de Barcelona i a la mateixa capital. I m'he hagut de desplaçar en rodalies i metro, i amb regionals o la Hife fins Barcelona. I els problemes de rodalies i regionals els he viscut jo també, igual que els milers d'usuaris que cada dia pateixen els problemes de Renfe. Però, no sé on hi havia tots els que ara s'estiren els cabells aleshores. Perquè ara la situació es veu agreujada per les obres de l'AVE i la mala sort fa que conflueixin avaries i aglomeracions en un punt determinat de la geografia catalana. Però, fa anys, abans del tripartit, ja patíem els transports públics i no veia jo que els grans partits catalans i espanyols posessin el crit al cel com ho fan ara.

Benvinguda sigui la preocupació però, igual que cal recordar que Borrell va fer un pla hidrològic, cal recordar els deures no fets a temps, que després es veuen agreujats amb el pas dels anys.

Ebrediputats ha dit...

Manel, hem de confessar (innecessariament) que partidistes o partidaris ho som, cert. Catastrofistes no, i no volem parlar de Barna. De fet no parlem de Barna. , ni de l’apagada, ni de rodalies, ni dels embussos etc. Parlem de l’estil de fer política. T’he de reconèixer que els teus comentaris moltes vegades s’avancen al fil del nostre raonament. Aquet fi de setmana parlarem de aspectes d’aquest estil. Tornem al fil; el que ens preocupa és la dimissió real del govern vers el veritable problema. De sempre els espanyolistes no volen que la Generalitat tingui ni competències, ni diners, ni poder. D’acord? CiU , PNB , BNG tots els nacionalistes hem tingut que “pactar” , negociar amb tots els Governs de l’Estat, ERC ara també. Qui va fer Felipe Gonzalez, president van ser els vots . Els pactes de CIU van ser pactes d’investidura i algun acord de legislatura i no pactes de Govern. Amb Aznar el mateix fins el punt que és vol fer veure que va ser Pujol qui el va fer president, quan en la 2ª legislatura tenia majoria absoluta, tan allà com aquí els pactes eren d’investidura i amb acords de legislatura. Les inversions han esta als volta’ns del 15% amb el PSOE o amb el PP amb un millor( poder per ser l’últim) acord de finançament final amb PP.
Que denunciem , dons denunciem la sistemàtica manipulació per tal d’eludir responsabilitats , ara resultarà que té més responsabilitat el Pacte de CIU amb Felipa gonzalez que el propi PSC, recordo PSC-PSOE. Les competències de RENFE són de qui són amb acords o sense. ERC es la responsable dels pressupostos de l’Estat? Quan els vota com mal menor.,home, que vols que et digui... El que creiem que fa un mal crònic és culpar a la negociació del catalanisme de la manca de voluntat del PP o del PSOE i més quan qui ho diu es part del PSOE(Ministre) . L’espanyolisme no vol que la Generalitat creixi en diners ni en competències i Montilla és part del problema i a l'hora dimiteix de la necessària presencia i lideratge catalanista, per que no ho és de catalanista . Fins i tot al PSC ha dividit i anul•lat el catalanisme(t’asseguro que hi ha líders de ciutadans pel canvi que són més durs). El paper d’ERC algun dia el tindrà d’explicar. Aquí esta el mal crònic que hem anat denunciant . Com veus volem debat, sabem que hi ha altres punts de vista. Refer el panorama del catalanisme front una Espanya i un espanyolisme emergent és impossible amb Montilla i d’aquí molts de mals; en política qui et nega poder i pela et nega la sal i la vida.