EL CASTELL DE PERALADA.

Sempre és un plaer passejar-se per l’Empordà, l’Alt. Quin altre? em preguntava un vell amic empordanès. No vull parlar però del passeig. Vaig assistir a la representació de l’obra los “Persas” de Calixto Bietio basada en el text del clàssic grec Èsquil, que es va estrenar al Festival del Castell de Peralada.

A pocs kilòmetres de Figueres , la schubertiada de Vilabertran .

És cert que a Peralada va néixer Ramon Muntaner, que a Figueres està el museu Dalí, que Josep Pla omple de literatura els racons castigats per la tramuntana.

També, és cert però, que el Festival de Peralada és una iniciativa privada de la família de “Mateu el del Ferro” una potència econòmica. Girona, Figueres, Cadaquès. El Casino de Peralada, el Golf. Els golf en plural; el Castells, les pedres, Sant Pere de Rodes. I el Casino. La cultura va lligada al ressorgir econòmic i..... a la ludopatia d’un Casino.

Necessitem ressorgir, industrialment, econòmicament, socialment. A Terres de l’Ebre, necessitem, creixer i el ressorgir de les nostres ciutats, una Tortosa com Girona, una Amposta com Figueres. Uns, molts Mateu el del Ferro. Retrobarem els Templers , els Hospitalers d’Amposta. El Castell de la Suda, Cristòfol Despuig, el papa Adrià VI embarcant a L’Ampolla. Necessitem ressorgir i llavors serà possible una schubertiada a L’Ampolla, o un festival a Miravet, Tortosa serà com Girona, Amposta com Figueres. Llavors triarem el creixement que volem. I Si no ....NO.