TERRES DE L'EBRE: LA FI DE LA DEMAGÒGIA , LA FI DEL TRIPARTIT

Volem començar donant les gracies a tothom, als que ens han votat i als que no, a uns pel seu vot, als altres per la seva aportació.

A Terres de l’Ebre CiU hem assolit un gran resultat, és ben cert que no a tots els pobles, però fins i tot aquells pobles on no hem guanyat els resultats han estat dignes.

Tortosa, Amposta, l’Ampolla, l'Ametlla, Santa Bàrbara, Móra la Nova, Arnes, Paüls... Montsià Baix Ebre. Terra Alta i Ribera ens han donat uns resultats espectaculars. Simptomàtic.

No podem oblidar que fou a Tortosa, on un pacte de tots (incloent al PP) contra CiU va donar-li l’alcaldia al PSC, a Joan Sabater. L’assaig del tripartit començava a Terres de l’Ebre. La utilització sectària de les institucions, la cultura del no, la practica sistemàtica del Nimby (no al meu pati), de l'ecologisme de disseny, els desacords i el tripijoc esdevingué estil de govern.

L’estil P-Sabate-C, tripartit: Un estil que es basa en tres eixos: primer, la desqualificació de l'adversari; segon, el repartiment del poder; i tercer, l’absència de projecte, l’absència de política de poble o de país, substituït pel control mediàtic . El que aquí i allí anomenen Gestió.

És ben curiós que cap intel·lectual, cap plataforma cap mitja de comunicació, ni tan sols quasi cap bloc, critiqués el govern de Tortosa, en contraposició a les constant critiques a Joan Roig i a CiU. No m’extranya, els governs sectaris tendeixen a creure’s la pròpia propaganda, a confondre l’adulació pagada amb llibertat d’expressió progressista.

Els 23 anys de CiU tenien la culpa de tot, el PHN es va convertir en un dogma, en una excusa per tapar tots els errors. Es van potenciar totes les protestes, Enron, els parcs eòlics (de l'adversari, els propis endavant), totes les protestes tenien cobertura, cap proposta tenia recolzament. Era més important el poder que la ciutat. Era més important Sabater i els seus aliats que Tortosa. És més important el tripartit que Catalunya.

Contagiats del triple mal que assoleix a la triple aliança, a l’oposició d’Amposta els semblava més important l’encaix de la ex-consellera Marta Cid que la pròpia Amposta. A Terres de l’Ebre, era i és més important desgastar a CiU que formular projectes de territori. Reivindicacions com la vegueria, el cabal ecològic, la regressió del Delta, etc etc. banderes polítiques tan utilitzades contra els governs de CiU, es van oblidar tan aviat van tocar cadira.

No ha estat fàcil, no hem renunciat a les pròpies conviccions, no hem perdut la personalitat, hem tingut fe en la política en majúscules, hem assumit errors, hem treballat perquè hem cregut en la gent i en el nostre projecte. Vuit anys desprès tornarem a governar a Tortosa. Un dia desprès de Joan Roig, Amposta continua creient en Amposta de la mà de Manel Ferré.

Aquí, a l'Ebre va començar l’ofensiva contra CiU, aquí va quallar el primer tripartit. Aquí començarà el seu declivi, per falta de política, per sectarisme, per parlar de gestió i no de polítiques i projectes. Hem tardat uns anys, aquells que ha volgut la gent, aquells que hem necessitat per tornar a creure i fer creure en les nostres possibilitats.

Ara, l’abstenció, és símptoma de desencís polític, el govern el principal responsable de la manca de lideratge, del sectarisme i la desil·lusió, adulat pels mitjans, protegit per intel·lectuals orgànics, és incapaç d’entendre el seu declivi. Aviat com a Terres de l’Ebre recuperarem la fe i sabrem transmetre l’esperança; aviat Catalunya tornarà a ser més important que el tripartit, serà l’hora d’un Govern que cregui en i amb Catalunya, l’hora d’un govern catalanista, com a Tortosa, Amposta i tants pobles de Terres de l’Ebre.